Der Fuchs - für Sonja

" In the Orient, it was believed that foxes were capable of assuming human form. In ancient Chinese lore, the fox acquires the faculty to become human at the age of 50, and on its hundredth birthday, it becomes either a wizard or a beautiful maiden who will ultimately destroy any man unlucky enough to fall in love with her. 'There are several American Indian tribes that tell tales of hunters who accidentally discovered their wives were foxes.' This is very symbolic of the idea of magic being born within the feminine energies, and that unless a male can recognize the magic of the feminine - in himself or others - and learn to use it to shapeshift his own life, it will ultimately lead to destruction. ( ... )The fox is a survivor and a great hunter. In spite of encroachment on its territory and the history of being hunted it has been exposed to, it still manages to survive. Its instincts are great. Some have said it has survived because of its cowardice, but this 'cowardice' is nothing more than the fox having learned to avoid potential danger. It will go out of its way to do so." Ted Andrews, Animal speak.

  

Matança del porc a la barraca de l'Aldric

Romanalles

Bulls

Embotint

Butifarres i fetge

Celebració

Forest

De l'Empordà a Rupit, passant pel cor de Catalunya

Manresa és una excursió que, per a mi, demana dues coses bàsiques: la primera, un humor excel·lent; la segona, un ganivet ben esmolat. Hom pot salvar els quilòmetres que separen la dolça ciutat pàtria del meu cor i el meu no menys agre poble d’adopció, Palafrugell, de dues maneres: la més mecànica i ràpida, prenent l’autopista cap a Barcelona i, passat Granollers, continuar per Terrassa, i la més arriscada, que és a través de l’Eix Transversal que ara mateix  es troba insuportablement col·lapsat pel trànsit a causa de les obres de desdoblament.

Dit això, ahir vam llevar-nos relativament d’hora i, ja que no disposàvem ni de bon humor ni d’armes blanques, vam enfilar l’autovia cap a Palamós i ens decantàrem per la primera opció.

La calor era asfixiant i a la plana del Bages no s’hi bellugava ni una trista fulla. A casa meva ens reberen l’Enrique, un “manyo” excel·lent, ferm com una roca, que està convençut que el cariñena és l’únic vi del món digne d’aquest nom i que, abans de retirar-se, havia treballat tota la vida conduint màquines, i en Pep, fill de Marganell i boletaire magnífic que a la tardor fa temporada de llenega negra.

Amb ells i la meva família vam agafar el cotxe en dirección a Cal Frare, un restaurant de pagès situat al petit poble de Maians, a Castellfollit del Boix. És un restaurant molt recomanable, sobretot entre setmana, ja que fan un menú variadíssim, de bona qualitat i bon preu, i a l’hivern, quan encenen la inmensa llar de lloc i hom tendeix a perllongar l’àpat potser un pèl massa per por d’abandonar aquell benestar. Els plats estrella foren el bacallà amb samfaina i el conill amb figues ( espatlleta i costelles, com a mi m’agrada ).

Després del cafè i sota la influència del vi de missa, se’ns va ocórrer d’intentar un tercer recorregut de tornada a Palafrugell: en arribar a Vic, vam girar cap a Manlleu i, després, Santa Maria de Corcó, Cantonigròs i Rupit. La carretera era sinuosa però suau, el paratge de boscos i camps, balsàmic, i, quan, finestres del cotxe obertes, passàrem Cantonigròs, l’aire esdevingué, xafogós com havia estat durant tot el dia, d’una frescor indescriptible i tardorenca.

Amb aquest estat d’esperit vam fer un volt pel poble i una cervesa a l’Hostal Estrella. Admiràrem els petits horts que pengen cap al riu i descobrírem una varietat de mongeta tendra nova per a nosaltres: la mongeta de Montserrat o de dos colors, que és lilosa i fa unes tavelles molt grosses. I en vam manllevar un parell per fer-ne llavor per a l’hort.

I, com que en aquesta vida els dies perfectes són una cosa tan rara que gairebé poden comptar-se amb els dits de la mà, bo i baixant vam equivocar-nos de camí i vam anar a petar a Olot, negres nits,  després d’un tram de corbes que no s’acabava mai. Arribàrem a casa a les onze de la nit i exhaustos.

Avui ens hem llevat tard, amb els ganivets encara a la butxaca.

Ludwig

Alle Menschen werden Brüder

wo Dein sanfter Flügel weilt!

Fornells - Dedicat als nostres estiuejants

"Llavors, estimat amic, vivíem a Fornells - no pas a Fornells de Menorca, que és un lloc esventat i àrid, sinó a Fornells del nostre país, que és abrigat i dolcíssim. ( ... )

A Fornells, paratge fabulosament ensopit, vaig arribar a sentir-hi la dolçor del tedi. Donar al temps un ritme més lent pot ésser un exercici més dolç que la mel. Sentir-se viure és com sentir-se morir i la consciència del tic-tac del cor és insuportable i angoixant. En el dens ensopiment del llogarret, el tic-tac es feia gairebé imperceptible."

Josep Pla, Bodegó amb peixos

Recordant Escòcia